Nou curs, nou bloc

 

Aquest Bloc ha canviat de pàgina. Nova adreça: http://www.xavibella.blogspot.com/ 

He canviat d’adreça de servidor. Si teniu l’enllaç amb la meva pàgina agrairé que l’actualitzeu amb la nova adreça.

Si voleu consultar qualsevol dels escrits fets fins ara, continueu aqui.

Gràcies per llegir-me.

 

 



Comentaris tancats a Nou curs, nou bloc

Impressions d’Eslovènia

llac bled

Bosc, muntanya, L’Adriàtic, el Karst, les coves de Postojna, les més grans d’Europa, que els emperadors d’imperis passats ja visitaven; llacs que apareixen i desapareixen, L’encant de Piran, banyat per l’Adriàtic, banyar-se al llac de Bled, com dins d’una postal, recórrer els rius i llacs del únic parc nacional: el Triglav, prendre una cervesa al centre de Ljubljana, una capital com una encantadora ciutat de província, els balnearis i les aigües termals dels sud del país, Catez. 

Visitant Eslovenia m’ha sorprès la tranquil·litat de les seves gents,  com tenen merescudament guanyada una independència des de fa 15 anys, amb la seguretat que ningú els la prendrà. Els eslovens no es posen amb ningú i no volen que ningú es posi amb ells. Només volen ser part d’Europa, com un més, oblidant el passat convuls que va tenir el país fa més de quinze anys.  

Els esportistes eslovens son modestos però lluiten pel seu país, no pel d’altri, les gents son tranquil·les i t’acullen amb amabilitat. Un petit país independent del centre d’Europa que s’està posant al nivell dels països més avançats amb molt d’entusiasme. Un exemple a seguir i un somni per les nacions sense estat que anhelen arribar a tenir la sort que un dia van tenir els eslovens: que un estat opressor veí els deixes ser lliures…

 



Comentaris tancats a Impressions d’Eslovènia

Explicacions per tot

M’ha sobtat llegir a l’Actual de la darrera setmana un escrit del regidor Permanyer en que es pregunta perquè des de l’assamblea de L’Altraveu vam votar a favor de transferir la recaptació d’impostos a la diputació.

Crec que no cal, cada vegada que es vota, donar explicacions en el ple. En aquest cas, des de l’assemblea de L’Altraveu ens va semblar que la qüestió era prou clara per votar-hi a favor sense explicacions. Per nosaltres esta clar, creiem que es millor que ho recapti la diputació (empresa de tots) que una empresa privada. Evidentment hi ha més variables, i vam pensar també amb les persones que feien aquesta feina fins ara o amb la gent gran que van a pagar el seu rebut sense domiciliar. 

Entenc la postura dels altres grups de l’oposició, per la feina que es va fer en la legislatura anterior i per les estratègies polítiques entorn de la diputació. No obstant, nosaltres no entrem en aquest joc i votem pel que creiem més convenient.  

Nota de condol: Expressar el meu sincer condol per la família de bombers voluntaris de Castellar i especialment per la família del bomber mort, en David Expósito, pel tràgic accident ocorregut dissabte al vespre a la carretera de Castellar. S’hauria d’enumerar la quantitat de sinistres que han ocorregut en aquest punt quilomètric de la B-124. És un punt (entre d’altres) que sempre hi passo amb por, sobretot venint cap a Castellar. Les autoritats de trànsit crec que haurien de fer d’una vegada per totes algun tipus d’actuació en aquesta maleïda carretera. N’haurem de seguir parlant. 



Comentaris tancats a Explicacions per tot

SOBRE EL CONSELL DE COMUNICACIÓ DE CASTELLAR

Ara fa un any, amb el nou govern municipal es va parlar d’una nova manera de plantejar la comunicació a Castellar. Es tractava de donar un altre aire a les publicacions existents, i amb el consens de tots els grups polítics, dinamitzar-ho i crear una nova publicació setmanal. Després d’alguns mesos, el govern municipal va decidir unilateralment crear el setmanari L’actual. Va decidir que seria un setmanari gratuït, de l’estil d’altres publicacions de governs socialistes d’altres municipis, i estaria subvencionat per publicitat privada i per l’ajuntament.

Paral·lelament, també es va decidir crear un consell de comunicació local, el qual coordinaria tots els temes de comunicació del municipi, tant escrits com radiofònics, i vetllaria per el bon funcionament i la equanimitat de tots els mitjans. He dit “paral·lelament” perquè les dues iniciatives es van portar a terme simultàniament, i casualment, l’endegament del setmanari es va produir ABANS que la constitució del consell de comunicació. És a dir es va posar el carro per davant dels bous. Malgrat tot, va haver-hi un compromís per activar la constitució del consell el més aviat possible. Sota aquest compromís, tots em seguit confiant i esperant i la creació del consell de comunicació de Castellar no s’ha produït. Perquè? Sembla que una vegada més per falta de consens.

Per qüestions de redactat de reglament no hi ha hagut el consens necessari i el procés s’ha aturat. Des de L’Altraveu hem volgut prioritzar la creació del consell davant de qualsevol altra argument. No ha estat possible. La voluntat d’acord dels partits polítics ha tornat a ser nul·la. De fet, sembla que la no creació del consell ja els vagi be; a tots.  Com menys control millor. És trist que s’hagi donat esperances, s’hagi fet perdre el temps i no hi hagi una voluntat real de constituir seriosament un consell de comunicació a Castellar que vetlli per la” transparència, l’honestedat, la neutralitat i el pluralisme”, tal com diu el seu projecte de reglament. Reglament que com molts d’altres, haurà quedat en paper mullat…  

Comentaris tancats a SOBRE EL CONSELL DE COMUNICACIÓ DE CASTELLAR

Heidegger

La filosofia no està de moda. No obstant qui més qui menys ens atrevim a filosofar sobre qualsevol qüestió. Tampoc el Pensar és una acció que s’acostumi a fer gaire sovint (o gaire be). En tot cas, aquests darrers dies he estat immers en la redacció d’un assaig sobre Martin Heidegger i m’ha tocat pensar i filosofar de valent. Heidegger éra un filòsof alemany que va crear molta polèmica (encara avui) sobre el seu pensament i la seva relació amb l’alemanya nazi. En el meu assaig he volgut explicar la seva reivindicació del pensar com a acte pur, lluny de qualsevol polèmica. No se si ho he aconseguit, però en tot cas, us adjunto l’arxiu per qui ho vulgui comprovar. Òbviament no pretenc que us el llegiu tot…

Heidegger_El_Pensar_des_de_la_Província.pdf

Comentaris tancats a Heidegger

Heidegger

No pretenc que llegiu exaustivament aquest assaig curt sobre el filòsof alemany Martin Heidegger, no obstant m’ha costat molt de fer i per això m’ha semblat be penjar-lo. Perquè no només el pugui valorar la meva professora de filosofia…

[@more@]Assaig1[1].pdf

Comentaris tancats a Heidegger

Decisions en funció del temps

Segons alguns integrants del tripartit, com que ja plou s’han de canviar els plans. S’ha de derogar el decret de sequera creat pel govern espanyol i s’ha d’aturar i desmuntar la canonada pel “transvasament” d’aigua des de Tarragona. Tot això perquè ja plou. És a dir, aquest govern pren les decisions en funció del temps.

Una bona previsió ha de tenir en compte tota la variabilitat de factors, i entre ells s’ha de pensar en les necessitats presents i futures dels ciutadans, l’augment de població experimentat als últims anys, les estadístiques i condicions climatològiques pròpies del nostre país, etc. És a dir, no s’ha de tenir només en compte si ha plogut o no els darrers quatre o cinc anys sinó realitzar un anàlisi en profunditat, per experts, de les condicions climatològiques de la nostra geografia física i contraposar-ho amb la nostra geografia humana. Això hauria de portar, si estigues ben fet, a una sèrie de conclusions en quan a necessitats i consum d’aigua del nostre país. S’hauria de tenir una visió prou àmplia de la situació, per veure que el nostre territori està situat al sud d’Europa, té un clima mediterrani, que comporta èpoques de sequera, pluges torrencials, hiverns freds, estius molt calorosos, en definitiva: clima mediterrani. Com a tal, s’hauria d’adequar el consum d’aigua, de manera racional a les condicions del país, i no realitzar una gestió de l’aigua independent i al marge de les condicions físiques i meteorològiques.

Òbviament se’m pot retreure, i amb raó, que la generalitat ja té tots els experts necessaris per analitzar les causes esmentades. També se’m pot dir que en una situació d’emergència (paraules textuals del conseller Baltassar la mateixa setmana que va encomanar-se públicament a la moreneta per demanar que plogués ?!),  s’han de prendre mesures especials.

 

No entro a valorar si era necessari portar l’aigua des de Tarragona mitjançant una canonada o amb vaixells des d’altres punts del mediterrani, únicament parlo de les decisions polítiques i llur incoherència. No dubto en que els tècnics del govern han assessorat de manera correcta als politics, però aquesta no és la qüestió. No pot ser que, tenint en compte tots els precedents, tot l’historial meteorològic, i la realitat del nostre territori, cap dels governs recents hagi pres mesures estructurals per evitar-ho. I evidentment aquestes mesures passarien ineludiblement per admetre i assumir la situació climàtica en que ens trobem i quin tipus d’us de l’aigua hem de fer. Per posar un exemple, no es gestiona l’aigua de la mateixa manera al Marroc, a Líbia, a França o Suècia. Vull dir que s’han d’assumir les limitacions climatològiques  i actuar en conseqüència, i això si que és una qüestió política. En definitiva, és inacceptable aquesta manca de criteri, aquesta indecisió permanent i aquesta falta de responsabilitat política en que el primer que prima, quan no és una emergència, és la gestió en clau electoral amb cada partit per la seva banda i prenent les decisions en funció del temps. Inadmisible.

Comentaris tancats a Decisions en funció del temps

Bla, bla, bla…

Polítics parlant. Per televisió, pels mitjans de comunicació. Ja poden ser del PSC o de CIU o ERC o el que sigui. No es distingeixen els uns dels altres. Sempre diuen el mateix. Perdó, siguem precisos: Diuen coses diferents però de la mateixa manera. Sigui escoltant l’Artur Mas per TV3 o en Tries per RAC1 per exemple, sempre parlen de la mateixa manera. Amb una sensació de poc convenciment, de monotonía, invariablement en clau de partit, sempre amb por d’equivocar-se. Tant si es parla de l’aigua com d’energia nuclear, es critica als altres i es defensa lo propi. Si, d’acord, ja sé que això és lo normal, però aquest clixé, aquest estereotip de polític, aquestes maneres de parlar, em cansen; em cansen molt.

Ah, i per cert: com pot ser que el conseller de medi ambient, Francesc Baltasar, en la seva enèsima patinada, digui al matí que s’aixecaran les restriccions sobre l’aigua (quan ho vaig escoltar vaig quedar astorat), i al migdia el President l’hagi de contradir i desautoritzar. Inaudit que encara segueix en el càrrec. Bé, en aquest país potser no és tant inaudit…

Comentaris tancats a Bla, bla, bla…

Animals Socials

L’home és un animal social. La immensa majoria té necessitat de relacionar-se amb el proïsme. No obstant, mentre algunes vegades aquesta relació és plaent i fructífera, d’altres cops pot pesar com una llosa.

La comunitat on vivim es fa petita i feixuga i el cercle de relacions massa estret. Aleshores hom te necessitat d’allunyar-se, d’escapar. Aquest allunyament, però, és una necessitat més mental que física. L’estat d’ànim de la persona influeix decisivament en la seva percepció del entorn i amb la seva relació amb els altres.

És veritat, com deia Rousseau, que la societat ens ha transmès una sèrie de complexes i vicis que l’home (i la dona) en estat natural no tenia. Però en definitiva, tots estem ficats en aquesta societat absorbent i escapar-se’n és gairebé impossible. Això però, és un altra debat. Un altre dia hi aprofundiré.

Comentaris tancats a Animals Socials

El Pensar

Aquests dies he pensat molt, massa. I al final, m’he acabat adonant que la única realitat és la que et construeixes dins del teu pensament. Crec que és la filosofía Zen, que explica alguna cosa semblant. Al final, de tant pensar, es confon realitat i ficció. Hom pot arribar a pensar-se que la única realitat possible és la que passa per dins de la seva ment. Aquesta és la teva realitat, i per a tu la única.  Altra cosa és si no penses, si vas fent el dia a dia sense aturar-te. Aleshores la realitat exterior et domina la interior. Però si t’atures a pensar, arribarà un moment que no sabràs si la realitat interior, la pensada, és la mateixa que la exterior o no. Bé, a casa ja m’ho diuen que quan penso massa m’atabalo, i de petit també em deien que els que pensen massa pateixen més. En el meu cas puc assegurar que és així.

 

Comentaris tancats a El Pensar